Un poema de Gerau de Cabrera
I
Cabra juglar,
no puesc mudar
qu'eu non chan, pos a mi sap bon;
e volrai dir
senes mentir,
e comtarai de ta faison.
II
Mal saps viulare
pietz chantar
del cap tro en la fenizon;
no sabz fenir,
al mieu albir,
a tempradura de breton.
I
Cabra, joglar,
no puc impedir-te
que em cantis perquè a mi m'agrada;
e voldria dir,
sense mentir,
i contar del teu estil.
II
Mal saps tocar la viola
i pitjor cantar
de l'inici fins a la fi;
no saps acabar,
en la meva opinió,
amb la modulació del bretó.
Mètrica d'un poema
Ca/bra/, jo/glar, 4
no/ puc/ im/pe/dir/-te 5
que em/can/tis /per/què a/ mi /m'a/gra/da; 8
e /vol/dri/a/ dir, 5sen/se/ men/tir, 4
i/ con/tar/ del/ teu es/til. 6
El poema no té rima